1.1.- Per què de taules n’hi ha de tants preus?

1.2.- Com ha de ser la meva taula?

1.3.- Quines mides ha de tenir com a mínim?

1.4.- Ha de ser molt fonda la taula?

1.5.- Per on surt l’aigua que s’acumula a la taula si n’hi ha en excés? 

1.6.- La taula de cultiu només funciona durant uns mesos l’any o sempre?

1.1.- Per què de taules n’hi ha de tants preus?

De taules n’hi ha de moltes menes, de molts models i solen funcionar gairebé totes. Sense cap dubte la qualitat i les prestacions que ens ofereix el producte condiciona el preu de la taula. Tal i com passa amb totes les coses oi?

detall_taula_acer_01Cal rumiar bé aquest primer pas perque són estructures que muntem al nostre balcó o terrassa, que ocupen més o menys espai i que sovint es troben en zones de pas i a la vista de tothom. També volem que ens durin molts anys i mantiguin, a ser possible, la mateixa presencia que el primer dia. A qui li agrada tenir una cosa rovellada, resseca, doblegada pel pes o en mal estat al cap de pocs anys d’haver-la comprat?

Actualment se’n poden trobar molts models al mercat.  Hi ha taules d’acer galvanitat, d’acer inoxidable, de fusta, de plàstic,… o algunes que combinen un parell d’aquests materials com pot ser la fusta i l’acer. Això ja és una qüestió de gustos i del pressupost de cadascú.

Les més populars i les que solen tenir un preu més ajustat són les de metall. Aquí també podem trobar diferents categories i, per tant, diferents qualitats que acaben tenint relació directa amb el preu. N’hi ha de xapa galvanitzada amb gruixos de xapa diferents, n’hi ha que el galvanitzat porta un bany de protecció, n’hi ha que a més a més venen pintades amb una pintura al forn que els aporta resistència i ofereix un millor acabat, n’hi ha amb potes en les que la xapa és només doblegada i d’altres més fermes  la pota de les quals és un tub,…

_T070_35_J070 INFAmb les taules d’acer galvanitzat o inoxidable, si són de qualitat, ens assegurem una llarga durabilitat. Acostumen a ser horts que duren moltíssims anys i no necessiten cap manteniment. Tenen el petit inconvenient que, donat que solen ser superfícies de cultiu més aviat reduïdes, en èpoques de molta calor la xapa s’escalfa i cal tenir-ho en compte a l’hora de regular o incrementar el reg (un parell de cops al dia durant un parell o tres de minuts, per exemple) i amb això tenim el problema controlat.

Unes altres taules que tenen molt bona acollida són les de fusta. Solen portar un tractament que les fa més resistents a les inclemències del temps i poden ser més atractives i estètiques donat que la fusta és càlida, rústica i poden acostar-se més a la imatge de cultiu ecològic. La durabilitat sol ser més curta pel tipus de material que és, també convé anar fent un manteniment cada cert temps amb algun vernís o protector per mantenir el color de la fusta i la impermeabilitat. S’escalfen menys en èpoques de més calor ja que aquesta actua d’aïllant i això també repercuteix en el substrat.

_T140_70_FUSTA AMB SOLÉs important de saber, però, que amb les dues s’hi pot plantar el mateix tipus de cultius (sempre depenent de les mides de l’hort urbà) i tambe que els resultats solen ser molt similars.

1.2.- Com ha de ser la meva taula?

H70035La nostra opinió és que una taula de cultiu ja pot funcionar sense haver de ser molt grossa. Quants de nosaltres no hem provat de cultivar en jardineretes o contenidors de poques dimensions i ens n’hem anat sortint amb més o menys encert oi?

El nostre consell seria, com a mínim,  poder disposar d’un hort de 35 cm x 70 cm. Treballar a peu dret, sense haver de castigar l’esquena és una cosa a considerar i a valorar. Per això sol, ja val la pena de substituir testos o jardineres que hagim pogut fer servir fins el moment i disposar, per una petita inversió, d’un contenidor pensat exclusivament per a aquest ús.

També és important saber que amb un hort d’aquestes mides tan reduïdes podem acabar plantant els mateixos cultius que plantaríem en taules més grans com ara enciams, bledes, cebes, pebrots, cogombres, ….  però cal ser molt conscients que amb aquesta superfície tan petita la producció de les nostres hortalisses serà força limitada. Sovint haurem de seleccionar molt allò que plantem i anar fent força viatges al nostre proveïdor de planter per establir rotacions contínuament.

H70140+J140Com ja s’ha dit anteriorment, el lloc on el vulguem posar pot condicionar la mida del nostre hort però si podeu triar, no dubteu a agafar-ne un de més gran que segur que no us n’arrepentireu. Si opteu per una taula de cultiu de L’Hort a Casa recordeu que si la taula us queda petita i us animeu a cultivar una mica més de “tros”, sempre la podeu allargar amb les extensions per un preu força més econòmic que el d’una taula normal.

1.4.- Ha de ser molt fonda la taula?

coliflor_02_amb marcSom conscients que la profunditat d’una taula de cultiu preocupa perquè tothom sap que els cultius que creixen en terra ferma solen desenvolupar unes arrels considerables i aquestes van avall, buscant els nutrients i la humitat que els cal per poder fer-se grans.

Els qui no s’han iniciat encara en el cultiu en taules solen pensar, d’entrada i precisament per la seva falta d’experiència, que amb tan poca superfície de terra i tan poca profunditat les hortalisses que hi plantem estan condemnades a quedar petites i a no funcionar. S’equivoquen! deixem-ho clar!

Evidentment que tenir un hort a la terrassa o al balcó no pot ser mai el mateix que tenir un tros de terra i esperar que el resultat sigui exactament sempre igual. Ni tenim la mateixa quantitat de terra ni tampoc les mateixes condicions, ni podem passar per alt en una terrassa el pes que aquesta pot suposar,… Però això no vol dir que no puguem plantar i obtenir una producció tan bona i ufanosa com la que extraiem directament del camp.

col_amb marcQuin és doncs el secret? Tinguem en compte que si fem les coses bé, tindrem un substrat esponjós, riquíssim en nutrients i les arrels poc hauran de treballar. Tinguem en compte, també, que si a les arrels no els és possible poder anar creixent en profunditat no tenen perquè aturar-se ja que estan plantades en un contenidor més o menys gran que els permet desarrollar-se  per tota la superfície si és que en tenen la necessitat. Tinguem en compte, per acabar, que no tots els cultius funcionen igual de bé degut, precisament, que alguns necessiten de més espai i profunditat (com ara les pastanagues, les patates…). En la lliçó que tractarem quins els són els cultius més o menys adequats trobareu informació detallada al respecte.

Habitualment, la profunditat de les taules de cultiu sol anar dels 18 als 20 cm de profunditat  o dels 25 als 40 cm si són jardineres o contenidors pensats per a tomaqueres o cultius similars. Amb això n’hi ha prou. Cultivarem una gran varietat d’hortalisses,  minimitzarem el pes de les taules i controlarem la despesa que suposa haver de necessitar més quantitat de substrat, si no hi ha cap necessitat.

1.5.- Per on surt l‘aigua que s’acumula a la taula si n’hi ha en excés?

regPer anar bé, controlant el temps i la quantitat de reg, no hauríem de tenir gaire fugues d’aigua quan reguem, ja sigui amb el reg automàtic o a mà. Cal però asegurar-nos que si un dia plou o hem calculat malament i hem regat més del compte hi ha d’haver algun sistema que tregui l’excedent.

detall taula acer 11La majoria de les taules tenen uns orificis a la base de la xapa (o del fons de fusta, si la taula és d’aquest material) que fan aquesta funció. D’aquesta manera ens assegurem que no hi quedi mai l’aigua acumulada i pugui malmetre el substrat o podrir els nostres cultius. Hi ha taules que a més a més venen amb unes potes roscades que permeten anivellar-les en el terreny però que també se’ls pot donar pendent perquè l’aigua marxi encara més aviat.

Hi ha fabricants que tenen un sistema de recollida d’aquests excedents entenent que els nutrients que s’escapen han de poder ser recuperats. Està molt bé però això pot acabar en alguns casos encarint més la taula de cultiu i cadascú ho ha de valorar. Nosaltres pensem que penjant-hi en un dels forats dels desaigües, per exemple un pot metàlic o una safata de plàstic i buidant-lo de tant en tant ja n’hi hauria prou.

Si no s’hi vol posar, una altra cosa que es pot fer per mantenir la terra al dia és la d’afegir de tant en tant  una miqueta d’humus de llombriu al substrat i el “problema” quedaria solucionat.

1.6.- La taula només funciona durant uns mesos l’any o sempre?

Aquesta és una altra de les preguntes que sovint fa la gent que es vol iniciar en el cultiu d’un hort. La resposta és que aquest pot funcionar SEMPRE. És veritat que estarem condicionats, en funció de l’estació de l’any en la que ens trobem, a plantar uns cultius o uns altres. Per exemple, a l’estiu podrem escollir d’entre molts cultius com ara tomàquets, enciams de moltes menes, pebrots, cogombres, raves, cebes, maduixes, carbassons, albergínies,… mentre que a l’hivern ens haurem de centrar amb els enciams, escaroles, cebes, bledes, calçots, cols, raves, col-i-flors,…. (al capítol 3 que tractarem què hem de plantar ho explicarem amb més detall).

Quedi clar, doncs, que només depen de nosaltres que la taula de cultiu “treballi” durant tot l’any.